Caminau i fareu via
i encontrareu un tudó.
Es fii de Na Pentalina
sol dur capell de moixina,
pipa, broquet i canó.
Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.
Tot són mates i ravells
i romegueres i auzines
si no fos per ses fadrines,
Sos Llulls no val dos doblers.