La sirena de la mar en tenir fortuna, canta, perque diu que la bonança no estarà molt a tornar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sirenes
Artà
223
III
Jo no som dona ni homo; no bec vi, i me diuen “gat” cada vegada que em desbarat. Un rellotge.
Vós sou l’uiastre esbrancat d’una garriga comuna. Garrida, vós sou la lluna que llança la claredat.
Jo som anat a espadar passat la Mare de Déu. Pensant en s’estimat meu, m’he pegat damunt sa mà.
