De bell dia i tot tenc por;
veiau de nit què he de fer!
Voldria tornar noguer
branca de cirerer
per fer ombra an el teu cor.

-¿Vols-me dir, Cosme Gayà,
tu qui dus sa creu més alta,
sa terra del món més alta
ene quina part està?
-Resposta mereixs, Miquel,
i la’t vui tornar sens falta:
sa terra del món més alta
està en el tresor del cel.
-Cosme Gayà, jo me’n vaig
a un altre lloc millor,
que diuen que un glosador
allà té millor despatx.
-‘diós, idò, si te’n vas
a un lloc millor,
pensa en Déu nostro Senyor,
que és llarg es camí que fas.

Vós sou qui em poreu dar vida
i cercau que em muira prest.
Saps quin turment és aquest
per un que la mort el crida!