Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Davantals; dengues
Sineu
3
II
Jo no sé ambe quin intent
vós m’enviau pessigades.
Jo que us daria besades!
Mirau si som diferent!
Cada dia, en tocar santos,
del cel davalla el Senyor;
i jo tenc sa meva amor
a dins la vila de Campos.
Tu em deies, essent fadrina:
“Un disgust no et donaré”;
i are, per un dobler
que gasti que no et cau bé,
tenim un mes de renyina!