Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Davantals; dengues
Poble
Sineu
Núm de glosa
3
Volum
II
Altres cançons relacionades
Déu a menjar mos convida
lo precís per l’aliment,
i el deixar-se amb talent
fa gosar de llarga vida.
Ja poreu posar-hi esment,
si cantau qualque vegada,
perque enamora es jovent
una cançó ben cantada.
Ai, al•lota, que me costes,
i tu encara no ets meva!
Jo sempre vénc a ca teva
i tu mai véns a ca nostra.
Tradicionari de Mallorca
