Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Davantals; dengues
Sineu
3
II
Diguès, garrida, diguès!
Diguès, i t’escoltaré.
¿Vols-me dir tot aquell bé
que em tenies, a on és?
Oh Roseta de Costitx!
Mira que estic d’assustada!
Si és ver sa que m’han contada
prest seràs mare de sis!
Si dius que no m’has volgut,
jo diré que t’he deixada,
que he fet altra enamorada
i prou greu t’ha sabut!