Ja mos veurem a la fresca,
com es sol s’enramarà,
aqueix porro si tendrà
cap de rel que no patesca!
Carta, en arribar a Cabrera,
has de sebre fer es paper.
Saluda l’amo primer
i sa madona darrera,
llavò tots los de ca seva
comana-los de part meva
memòries d’un gran quefer.
I en arribar a mon bé,
agenoia’t davant ella
i li diràs: -Camarera,
tu ja seràs sa darrera
fadrina que miraré;
que si no em vols, faré fer
una fossa, i em faré
enterrar davant ca teva.
Ses altres se deverteixen,
estimat meu, i jo no;
ses amigues qui em coneixen,
de mi duen gran tristor.