N’Antonina Barretot
és peluda com un ca:
aquell qui l’alcançarà,
d’es pèl que li tomarà
se’n porà fer un capot.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Campanet
226
II
Caragol de boca molla,
no vagis per lloc roat,
que, si et troben descuidat,
te posaran a dins s’olla.
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Saps que ha d’estona que duc
malicieta tapada!
Estau-me alerta, estimada,
que me venjaré, si puc.