N’Antonina Barretot és peluda com un ca: aquell qui l’alcançarà, d’es pèl que li tomarà se’n porà fer un capot.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Campanet
226
II
S’altre vespre, a mitjanit, somiava amb alegria. Me pensava que el tenia, i va ser es coixí rostit.
Un pam aquí, un pam allà, i un pam que li penja. Un forrellat.
Entre musiques i sons et volies devertir. No feres coques per mi. ¿Vols-te, Francina, fer trons?