Qui de mi se riu una unça,
jo d’ell me ric un quintar;
i, per por de trabucar,
camín de pla i de punta.
D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.
Es vespre me n’he d’anar
perque un altra feina em toca,
que tenc posada una lloca
i l’hauré d’anar a llevar.