Un poll, ferit de cap d’ala,
sol caminar de través.
Sa fia d’En Pocs-doblers
a xicleta cavalcava.
Com es gigant se’n temé,
amb ses ungles ben taiades,
feren njou-centes panades
d’es cap d’un banyarriquer.
I un dia, per berenar,
se’n va menjar mil i pico.
De ses que varen quedar,
bastaren per fer un dinar
a s’isla de Puertorrico.
Estimat, no tremoleu;
no tengueu por de guerrer,
que s’amor no mudaré
mentres vós no la mudeu.
Essent jove, no pensava
que s’amor tan fort jugàs;
i ara em trob en aquest pas:
que, solament que us miràs,
de vós romandria esclava.