Vos n’anau i malgastau
es jornal que tant vos costa,
maleïu i flastomau
i llavò encara atupau
sa dona, en esser a ca vostra.

Com vaig sentir ses campanes
que tocaven per mon bé,
es meu cor un salt va fer,
qui en tot es temps que viuré
no tendré ses colors sanes.

Ja se n’han duit es floret
de dins Campos de fadrins:
no hi trobareu sinó nins
i també qualque veiet.