Fadrins de Binissalem,
veiam, què estimareu més:
tenir sa dona gaiarda,
o lletja i molts de doblers?

-Bondat, bondat, ma senyora; sopa i colga’t dejorn.
Jo me’n vaig a la caçada; fins demà vespre no torn.-
Ella sopa i se colga; fa lo que el seu marit diu.
Com va ser dins la cambreta, a la porta sent toquiu.
-¿Qui és que toca a la porta que no me deixa dormir?
-Senyora, soy D. Francisco qui la vengo a divertir.
-Yo no quiero los criados, només que te quiero a ti.-
Debaixà en faldeta blanca i sabateta xoquí.
Mentres dobria la porta, li va apagar el candelí.
-Don Francisco, Don Francisco, no ho solia fer així.-
L’agafa per la mà blanca, dins la cambra la dugué.
Com foren a mitja nit, D. Francisco sospirava:
-¿De què sospires, Francisco?, ¿de què sospires de mi?
-Ara estava pensando los infants de qui seran.
-Vostros, vostros, Don Francisco, vostè que els estima tant.
-Ara n ’estava pensando de què els haurem de vestir.
-D’una vestidura blanca forrada de gambosí.
Sa primera arcabussada la va ferir en es cap.
I li diu: -Sebastiana, d’aquesta et recordaràs.-
La segona arcabussada la va ferir a ses costelles.
I li diu: -Sebastiana, aquestes són ses més belles!-
La tercera arcabussada, el minyonet va plorar.
I li diu: -Calla, fii meu; ton pare mos vol matar,
però, com se morirà, rebrà un gros càstig de Déu.

Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
De Sant Gabriel
rebéreu l’ambaixada
del Rei del cel
que havíeu de ser Mare.
Humiliada,
vet-me’t aquí serventa;
pariré contenta
per fer lo que Ell vol.
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
A mitjanit en punt
paríreu, oh Regina,
dins una establia,
vostro Jesús amat
qui el cel ha creat,
la lluna i el sol.
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Quan de l’Orient
de lluny l’estrella veren
i l’Omnipotent a adorar vengueren,
present li feren
de mirra, encens i or
a lo bon Senyqui fa tot quant vol.
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Quan l’hortolà
anà a la Magdalena,
la va trobar
de greu dolor plena.
Però la pena
en goig se tramudà
quan se mostrà
més resplendent que el sol
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Quan va traspassar
del món la Senyor
al cel la puj
son Fill per Maria
Oh, Emperadora
del cel preelegida,
rosa florida
més resplendent que el sol
Deixem lo dol!
Cantem amb alegria
i anirem a donar
los Pascos a Maria.
Vostros goigs havem cantat,
Regina celestial;
dau-mos goig i alegria
i bones festes enguany.
Bones Pascos, bones Pascos,
bones Pascos mos do Déu;
aquestes i moltes altres
les vegem amb favor seu.