D’estar trista i enfadada,
a mal no heu de trobar,
que, s’hora mai a pensar,
s’estimat m’ha abandonada.
Es Puig de Lanar és enfora,
Sa Plana encara ho és més,
S’Espinagar ve després,
S’Hospitalet i Sa Mola.
Plovia, i m’enganares;
molt de temps hi pensaré:
deies que em volies bé, i aquell vespre ho demostrares.