S’altre dia, un ropit
caçava amb una pastera
ses anguiles de Cabrera,
p’es faro de formentor.
Com ho sabé es director
principal d emedicina,
amb ses dents d’una gallina
tomà es Castell d’Alaró.
I un borino ros venia,
bruixolant, de tramuntana;
amb sol calçons d’indiana
pareixia un majordom.
A davant Monti-Sion,
varen sortir, creu alçada.
Amb una rata pinyada
feren dinar per tothom.
I, en es port de Ciutadella
se va embarcar un coní
damunt s’arc de Sant Martí,
dirigit cap a Eivissa.
Un ase amb una pollissa
feia de gobernador.
Cent bous i un eriçó,
dins un barral, deien missa.

Un homo que se’n va enfora
i no sap si tornarà,
en veure Sant Julià,
d’alegria, casi plora.

L’any deu va comportar Espanya
ses ungles de Satanàs;
l’any denou va esser encapaç
a refrescar sa buranya;
l’any trenta-vuit amb sa banya
sortí de punt i de pas
i ara hem arribat a un cas
de pagar més que un no guanya.