Sa meva dona, a poc a poc,
se voldrà riure de mi:
m’envia a dur aigo i foc,
i jo som tan aubercoc
que de tot li dic que sí.
N’hi ha qui pesquen endins
i es peix és a sa vorera.
D’es Llombards sa tavernera
és sa mare d’es fadrins.
Sa pubila va entonada,
hi va perque hi pot anar:
son pare li va deixar
es camp blau i es fossar
i l’hospital per posada.