Content estic com me crides;
senyal que m’has de mester.
Desperta’t, polit roser;
ja dormiràs de gener,
que fa ses nits més complides.
Com te veig tan oprimit,
m’allargues sa malaltia.
Ja et veig, no et veig, vida mia.
Demés que t’enyor de dia,
llavò et somii en sa nit.
Voldria esser colometa,
colometa voladora
i vendria tot lo dia
a passar sa llançadora.