Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.

A una caera l’embuinen
per porer treure sa mel.
Davallaria del cel
per menjar fava, i no en cuinen.

Muda, amor, si vols mudar;
muda, no estiguis per mi,
que, si esperes es meu “sí”,
antany ja el te vaig donar.