Convé més estar assuixí
i no festejar mai mai;
en venir festa o ball
no em fareu empegueir.

Si ara En Juan venia
i em deia: ─Taia’t un braç─,
li diria: ─Juan, jas,
taia d’allà on voldràs─,
i tots dos los hi daria;
però no comportaria
que tots dos los me taiàs.

Devers sa rota d’es lli
s’oliva s’hi fa retent:
dins sa mà n’hi caben cent;
dins un paner, no té fi.