A davall un ametler
vaig trobar un quern d’ametles.
¿Que el me vetles, que el me vetles?
Tanmateix no el te daré.
Aquell putxet tan redó
que li diuen S’Estremera,
d’ençà que hi tenc sa quimera,
mai me cans de mirar-ló.
Set mil llanxes carnisseres
armades de mil canons
feren frente a tres pasteres,
no en tiraren cap a fons.