Tu em fas unes amenaces
que no les fan a ningú:
braveges, perque tens tu
lo que tenen ses porrasses.
Jo toc es foc i no em crem
a causa de voler bé;
cossiol i claveller,
tot ha d’esser d’En Guiem.
Si ara En Juan venia
i em deia: ─Taia’t un braç─,
li diria: ─Juan, jas,
taia d’allà on voldràs─,
i tots dos los hi daria;
però no comportaria
que tots dos los me taiàs.