En temps de roses, cui roses,
i en temps de clavells, clavells;
en temps de nius, caç aucells,
i en temps de tords, par lloves.
Coranta dies, Senyor,
sempre seguit dejunàreu,
i d’agenoiat suàreu
sang viva, per mon amor.
Llecenci’ vaig demanar
an es tinent coronell
agenoiat davant ell,
sense barret ni capell,
i no la’m volgué donar.