Sa barca de s’estimada pecat és que no naveg: vet-la-t’allà a palo sec a dins es moll aturada.
Barques, barcos
Santanyí
Miquel de la mel de la xuia pelada, amb un cap d’arengada se’n puja an el cel.
Darrere una al•lota rossa quatre duros vaig gastar; llavò vaig rentar sa bossa a sa vorera de mar.
A Cala Figuera pesca el tresor de mon amor: voldria que fes maror perque prest acabàs s’esca.
