Com te veig, cuca terrosa,
que plena de taques vas!
Baraiada amb s’aigo estàs;
ja ho deus esser, poc manyosa!
Cantant vos diré ma pena,
ja que parlant no em dau lloc.
Ingrata, apagau el foc
que dintre lo meu cor crema.
Na Maria Blaia té
ses oreies foradades
i li posaren racades
de fuies de garrover.