Aquesta roca espanyola
que a Cala Figuera hi ha,
la tenc d’arribar a aplanar
venguent de ca Na Terrola.
Garrida, tal és mon viure;
mon cor a tal preu les ven.
Jo conec que hi tenc bo ferm,
perque, en parlar d’anar-me’n,
totes se calen a riure.
Al•lotes, feis-vos ses piules,
rentau-vos sa cara bé,
que ha vengut un mariner
que un pelleringo que té
val més de cinc-centes lliures.