Penjoi penjava,
la falda em tocava;
en la mà el tenia
i amb la boca el dia.
El rosari.
L’any coranta mos va entrar
una trista primavera:
no hi havia cap garbera
ni parlaven de segar
ni tampoc de formatjar
perque s’euveia morta era.
Un ase se passejava
volant per damunt es moll
per dir ’diós a un caragol
que a les Indis se n’anava.