Un temps, quan jo festejava
devers es Molí d’En Lluc,
anava prim de salut
de tant que m’hi infundava.
Com una gerra se trenca,
a qualque part deu ferir.
Tu t’ets riguda de mi
dos pics per sa pellerenca.
¿Per què no em deies “ves-te’n”,
si t’havia de fer nosa?
Així ho fan, cara de rosa,
ses dones que tenen seny.