Ses casades me consolen:
diuen: -El teu ja vendrà!-
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.
Qualsevol fadrí que creu
en fadrina, ja va tort:
és com un qui vetla un mort
de lluny, i de prop no hi veu.
Hi anava per un brot
i la vaig coir sencera,
i s’enamorada em deia:
-Cui es cossiol i tot.