Bocí de carn batiada,
toca, ves-te’n a colgar!
que no hi ha cap cristià
per muntanyes i lloc pla
que pugui mostrar ton pare.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Campanet
452
II
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?
Antany me deies enguany
i ara me dius l’any qui ve.
O ets tu qui no em vols bé,
o és ta mare qui t’ho plany.
Vull dies fé anit passada
que bona la vaig deixar;
llavò, com hi vaig tornar,
ja la vaig trobar enterrada.