Mirai de m’enteniment,
jo no sé de què t’entones,
que ses paraules i plomes
a l’aire les se’n du es vent.
Encara que pobra sia
i duga es vestit dolent,
puc anar honradament,
perque no tenc cap parent
prop de sa Xueteria.
Entre l’arena i el dia
i entre la mar i la maror,
a casa de tot senyor
no dinen que jo no hi sia.
La sal.