A s’Allapassa segava;
sabeu que estava de bé!
D’allà enmig d’es sementer
veia es sogre qui em vetlava.
Pareixs una beduïna,
dins un sementer tan gran.
Qui mal corre, pateix fam;
qualque pic, amb fam, dejuna.
‘Xeca’t, pareier major,
ses sopes t’han abocades
i ses llavors ensacades
i s’aigo dins ses beurades:
ja no et puc servir millor.