Jo mir i no veig Llorito
i veig Son Juan Arnau.
Ses al•lotes que hi habiten
d’es meu cor tenen sa clau.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Son Joan Arnau
Llucmajor
1102
III
Devertiments, estimada,
en aquest món ne tendreu,
però a l’altre ja veureu
qui pagarà la dansada!
Tu menes uns muls, Andreu,
magres com ara banastres:
¿tu que los dónes ses casques
com ses llesques ses madastres
a un infant que no és seu?
Un nin petit que té espaume,
quan se mor, deu anar al cel;
jo voldria que En Miquel
tornàs aviat de Palma.