Jo mir i no veig Llorito
i veig Son Juan Arnau.
Ses al•lotes que hi habiten
d’es meu cor tenen sa clau.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Son Joan Arnau
Llucmajor
1102
III
Ara veig per cosa certa
que vós no sou glosador,
perque un cavall corredor,
en tocar-lo d’esperó,
ja és partit carrera oberta.
A la finestra te vi
qui p’es cap duies un gorro;
me pensava que eres ti,
va esser es porc qui treia es morro.
El pare i la mare, mindó, mindó, mindeta,
el pare i la mare no em tenen sinó a mi.
Me fan anar a l’escola per ’prendre de llegir.
El Mestre de l’escola, s’és ’nemorat de mi.
Me diu: -Catalineta, ¿te vols casar amb mi?
-Som massa joveneta i no podré servir.
-Bé faràs com les altres com me veges venir.
Mos posarem en taula i un llibre per llegir.
Estovalletes blanques de cànyom o de lli,
i a cada cap de taula un barralet de vi. Uí!