Mirai de m’enteniment,
jo no sé de què t’entones,
que ses paraules i plomes
a l’aire les se’n du es vent.
Sa moneia de can Pates
la tenen en es corral,
i es qui la vol anar a veure
ha de pagar un real.
Jesús, Toni, que t’arrambes!
que has tornat de femeller!
Per dins cuines, per dins cambres,
a onsevuia et cau bé.