Mare meva, no em veureu,
no ser amb una grossa pena
lligat amb una cadena
a l’abre sant de la creu.
L’any dotze tenguèrem ais
granats i mals d’enforcar
i es qui no tenia pa
va aprendre de dijunar,
o si no, feia badais.
D’ençà que vei som tornat,
sa dona en es llit no em vol;
damunt una pell redol,
com si fos un ca fermat;
i no em dóna, perque em tap,
ni una tela per llençol.
Pensau-vos si durà dol
de mi, en estar enterrat!