El Senyor en taula sospira i dona sospirs molt grans.
Responen Pere i Juan:
-Oh, mon Mestre, ¿què teniu que donau sospirs tan grans?
-No te retgires, Oh Pere, no te retgires, Juan.
Dins l’hort de les Oliveres, judios me llegaran [sic]
i m’entregarà l’Apòstol amb la besada de pau.
Maria, la pecadora, ’nirà darrere, plorant.
No tenc respost de tu, Pere, ni tampoc de tu, Juan.
¿Aquala de voltros tres
que m’heu fet nuus a s’arada?
Si és sa meva enamorada,
greu me sap, però no és res.
A sa vorera de mar
hi surt una por feresta;
i jo qui hi vaig cada vespre
i anit hi he de tornar!