Un vespre de llamps i trons
ses cabres van erugades.
A tu ses males passades
te pareixen tractos bons.
Mon cor va vestit de dol
i vós hi anau de gala.
Ja no hi ha cosa més mala
que estar enamorat tot sol.
Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny de vós em trobava.