Dalt es puig de s’Heretat
s’hi solen fer margalides,
però no son tan garrides
com ses que hi ha a Punxuat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Punxuat
Llucmajor
Assonant
863
III
Si he de tenir ventura,
ja la m’enviarà Déu:
lo que tenia per meu,
ara vaig que altri ho cultiva
Aquests rebosillos amb flors
que ses fadrines se compren,
an es fadrins los corrompen
totes ses venes d’es cos.
A Aragó hi ha una dama tintana, amorosa,
n’és hermosa com el sol. Tintana, amorosa, aimada.
Té la cabellera rossa, llarga fins an els talons.
Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or.
Sa padrina els hi aclaria, es cabells, de dos en dos.
Sa tia els hi lligava amb un floc de set colors.
El germà la se mirava, amb los seus ulls robadors.
Quan dins l’església entrava, deixava gran resplendor.
Quan prenia aigo beneita, sa pica tornava d’or.
Les dames seien en terra, ella en cadira d’argent.
Adiós, Aina Maria, tintana amorosa,
robadora del meu cor. Tintana, amorosa, aimada.