Ja ho seràs, ja no ho seràs,
madona de S’Alcoraia.
Si no vols jeure a sa paia
ja jauràs a matalàs.
Es sol surt i fa sa via
i cap a’s ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
Sa meva al•lota, en parlar,
és com un tambor de guerra:
perque té cases i terra,
se pensa que pot triar.