Un temps, en aquest portal,
que ho tenia de compost!
I ara ja pas més rost
que s’aigo per sa canal.
Cara de sol resplendent,
¿guerrer fii d’amo m’has dat?
¿Jo, saps què havia pensat?
Que l’engegasses rabent;
jo seguiré sa corrent
com si res mai fos estat.
Davant la cara de Déu
jurà sens temor ninguna:
-Penjat estiga a sa lluna,
si aquest garbó no és meu!