Com es tren va arribar a Artà
amb sa màquina enflocada,
daren molta d’ensaimada
i un puro per a fumar.
Que visca Don Rafel Blanes
de dins la vila d’Artà!
Es ramell que em vares fer,
una, dues, tres vegades,
és de taronges robades
de dins s’hort de Son Primer.
Jo m’estim més una uiada
d’es meu estimat passat;
gens d’amor ni voluntat
tenc an es qui em festeja ara.