Recorda’t d’aquelles serves
verdes que et vaig enviar
perque et poguesses servar,
i, com més va, manco et serves.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Artà
Festeig, Fruita, Ironia
7a7b7b7a
Consonant
4
4729
I
276
Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.
Catalina-Aina, estimada,
volguda de s’escolà,
¿per què no hi vares anar
an es ball, anit passada?
¿Vols que anem a festejar
una jove repelenca?
Ella és blava i negrenca,
i, quan té malícia, trenca
pedres vives amb sa mà!