Recorda’t d’aquelles serves
verdes que et vaig enviar
perque et poguesses servar,
i, com més va, manco et serves.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Artà
Festeig, Fruita, Ironia
7a7b7b7a
Consonant
4
4729
I
276
Francina-Aina Regalada
d’es carrer d’es Pou d’Avall,
a ca teva hi fan un ball
enrevoltat de murada.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Veiès a mi què em seria,
d’ets ossos donar-te es moll!
Per ses dones me degoll!
Per tu em taiaria es coll:
es meu, no: es de sa camia.