Cantau, que em dóna aliment
la vostra veu amorosa;
cantau una cançó, hermosa,
donareu gust a la gent.
Quantes n’hi ha que pretenen,
amor, i no són com vós!
Com més tir a alabar-vós,
més alabances me vénen.
- Ma muller, jo he jugat
i m’han guanyat es vestit.
-No tremoleu, mon marit,
que es sastre està denfeinat.