Tot Manacor anava alçat
pensant que Carlos venia.
Va ser sa cavalleria
d’es cristianos de Ciutat.
Par que sieu la magrana
que té los grans estojats.
Mereixeu dos mil criats
que vos servesquen, Juana.
Cara de sol resplendent,
tot lo món il•luminau.
Com a dins l’esglèsia entrau,
los difunts fan sentiment.
Mirau què ha de fer la gent
d’es lloc a on habitau!