Antany, aquestes saons,
mu mare em va desmamar,
Som tan fort amb so glosar
com un vaixell a dins mar
que està per a pelear
amb mil i cinc-cents canons.
Una Verge que tenim
damunt un putxet redó
que se diu Sant Salvador,
an aquella és que acudim.
Li duc el retrato al viu;
tenga, si vol mirar-ló.
Des que t’he deixat, amor,
no som tenguda alegria
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.