Ses figues juriolenques
me fan davall an es cos,
i se diuen figues flors
perque no són agostenques.
Tan desmanyotat com som,
em daria amb cor de fer
na torre de paper
de ses més altes del món:
de Mallorca fins a Alger,
no hi haguès cap artiller
que a canonades la tom.
Tres joves dins un carrer
que tenen habilitat:
una té es cos ben taiat
i s’altra camina bé
i s’altra sa cara té
de diamant esmaltat.
−¿Me voleu dir aquesta casa
ane quines parts se troba?
I sa que camina bé,
¿que deu esser rica, o pobra?