Es una casa moblada
de fadrines i fadrins
i qualque dona casada
p’es racons de més endins.
Mu mare em deu esperar,
que sa porta veig oberta.
Ella ja pot estar certa
que, per anit, no em veurà.
L’amo Antoni ve cantant
tot carregat d’alegria,
i diu a sa seva fia:
-Per mil duros no daria
lo que ara hi ha aquí davant!