Altres cançons relacionades
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
La galania que dus
no és tanta com la gent pensa.
Encara romandràs sense!
¿A ca vei vols dir “cus-cus”?
Mirau Mallorca si és gran;
més ho és la part forana.
No us alabeu, ma germana;
es veinats són qui ho diran.
Tradicionari de Mallorca
