Cama-rotja i peu de crist
són qui m’embossen s’arada.
Oh, quin llaurar fa tan trist
lluny de vós, prenda estimada!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Llaurar - Pareller - Parells
Llucmajor
508
II
-Mu mare, la mia mare,
comprau-me un mirinyec.
-Fia meva, ja en tens set!
¿No estàs emmirinyecada?
-Amic meu, jo em som casat.
Si vesses sa meva dona,
tant d’or i plata que sona,
quedaries alabat.
-Deu esser malanadeta
que t’haja volgut a tu!
Tant d’or i plata que du,
deu esser borda o xueta.
-Jo me’n vaig d’ací i d’allà
per devertir-me, estimada,
i a tu te tenc reservada
per quan me voldré casar.
-Si tu me tens regordada
per quan te vulgues casar,
si vols confits, te’n puc dar
d’es titlet d’anit passada.