Ses dones han afinat
que, en caure en falta, l’avenen;
se casen i les mantenen
com si res mai fos estat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2181
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mos donaven per menjar
un poquet d’arròs bullit;
sense força ni delit
el mos ’víem de menjar.
I s’aigo de per allà
qui sa sang mos corrompia,
i deien de cada dia:
-Ditxós qui ho podrà contar!
A Sa Pobla som anats
a robar guixes i pèsols.
Veniu-nos a resquitar,
l’amo meu, que tots som presos.
Sa teva cara garrida
me pareix un diamant;
me som enamorat tant,
una cosa fora mida.
Si no em vols, rosa florida,
moriré penant, penant.
Tradicionari de Mallorca
