Jo no hi som per s’interés
casar-me amb tu, Catalina;
hi som per una amor fina
que et tenc posada, i no més.

A deu anys començ la planta
i a quinze es coneixement;
se pensa viurer-ne cent
i només en viu cinquanta.
El qui arriba an es setanta,
tot és dolor i turment.
Mirau aquest testament
de quina manera canta!

Com ses noceres se’n van,
trista queda sa novia,
emperò ella roman
amb sa millor companyia.