Ses joves de Vilafranca,
quan no tenen res que fer,
se’n van a un garrover
a engronsar-se a una branca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vilafranca de Bonany
Llubí
473
III
Com som a cap de cantó
de sa Casa de la Vila,
mir i no veig Na Tonina,
mon cor sospira d’amor.
-Madò Bet, alçau, alçau!
¿Qué té de nou En Silvestre?
-Que lo que més estimau
el dimoni en fa festa.
-Ma fia, tirau-li asperges,
mira si t’amollarà.
-Maldament que em tireu merdes,
de mi no s’escaparà.
-Ara, veurem què farà,
si l’amollarà o no.
Val més el nom del Senyor
que tots quanta dimomis ha!
Dins es meu enteniment
hi tenc una penya forta:
hi tenc la mar i Mallorca,
sa lluna, es sol i es vent.