Ses joves de Vilafranca,
quan no tenen res que fer,
se’n van a un garrover
a engronsar-se a una branca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vilafranca de Bonany
Llubí
473
III
Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.
A Ciutat són los qui duen
ses endianes millors,
i es fadrins xerradors
a molts de llocs los refuen.
En arribar a Santanyí
a mu mare ho contaré:
sabeu que m’hi camp de bé,
en es poble de Llubí!