Cada dia vaig i vénc p’es camí de Valldemossa i enquantr una al•lota rossa que em torba s’enteniment.
Valldemossa
Deià
Jo de tu he sentit dir una cosa molt feresta: que pujares un fadrí, amb cordes, per sa finestra.
Per Sant Fèlix ne va fer una grossa torrentada; la gent va quedar espantada de veure es mal que hi hagué.
Du cadira plegadissa i una manta de veré, i sa mare sols no té un vestit per anar a missa.
