A Valldemossa es jovent
du sa roba ben posada,
planxada i emmidonada,
però es reol, tal vegada,
s’engronsa sense fer vent.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Valldemossa
Llucmajor
454
III
Jo menjaria meló,
maldament fos carabassa;
jo me’n beuria una tassa,
d’aigordent de sa millor.
Un fadrí passa i la veu
i la troba tan garrida!
I llavò tota la vida
du aquella pesada creu.
-Escoltau-me, mestre Pau,
vós qui sou un homo entès:
quan vos donen un no-res,
per quin caire l’agafau?
-No-res no té per on prendre
ni cap per on agafar;
no-res no se pot donar
ni se pot comprar ni vendre.