A Valldemossa es jovent
du sa roba ben posada,
planxada i emmidonada,
però es reol, tal vegada,
s’engronsa sense fer vent.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Valldemossa
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
454
Volum
III
Altres cançons relacionades
Dalt es Puig de Randa hi ha
una cucuiada qui alleta,
i d’es formatge que fa
no el pogueren despatxar
a dins es terme de Petra
i tothom en va menjar.
Vou-verivou
vou-veriveta,
vendrà sa soneta
quan n’hi haurà prou.
Sa teva cara garrida
me pareix un diamant;
me som enamorat tant,
una cosa fora mida.
Si no em vols, rosa florida,
moriré penant, penant.
Tradicionari de Mallorca
