A dins Sóller, com estram, trobam un convent de monges. Si no fos per ses taronges, se moririen de fam.
Sóller
Un temps tenia criada que em duia ets infants a’s llit, i ara, per pa florit, rentaria una bugada.
Aquest cara de moreno a mi em volia enganar, emperò no li bastà tot es seu real salero.
Molt me costa aquest paper, però encara l’he avenguda. Oh de s’heretat que muda i torna a primer hereter!
