Me’n vaig i dic a s’amor:
-¿De què teniu sa porronya?
Aquell qui grata i té ronya,
com més grata, més picor!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Befa, Ironia, Relacions de parella
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4538
Volum
I
Núm de pàgina
265
Altres cançons relacionades
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
Un temps, quan jo festejava
aquella flor sense olor,
no hi anava per amor,
sinó que d’ella em burlava;
i sa mare se pensava
que jo aguantava es timó,
i a jo, per fer de patró,
sa barca no m’agradava.
Tradicionari de Mallorca
