Ja veig llum i veig claror;
sa madona ja s’aixeca.
Que ho serà, de bona aqueixa
per posar dins es sarró!

-¿Vós que sou sa seva fia
de l’amo En Jordi Corró,
aquell qui té tremolor
i quan fa gloses somia?
-Sí que ho som, sa seva fia,
per defensar-lo, si perd:
en sap més ell com somia
que vós com estau despert.

A la vorera de mar, hi ha una donzella,
que brodava mocadors blancs per la reina.
Quan el tengué mig brocat li faltà seda.
-Mariner, bon mariner, portau-me seda.
-¿Quina seda vol vostè? ¿blanca o vermeia?
-Vermeieta la vui jo, que és la més bella.
-Entrau dins la nau, entrau;
anem a‘s mig de la mar triareu d’ella.-
Quan foren a dins la nau la nau fé vela, i s’adormí ella.
Amb el cant del mariner se desperta ella.
-Mariner, bon mariner, portau-me en terra,
que les ones de la mar me donen pena.
De tres germanes que som, som la més bella.
Una es casada amb el Rei; s’altra princesa;
i jo, pobreta de mi, marinereta.
Una du sabates d’or; s’altra, de perles;
i jo, pobreta de mi, duc xinel•les.