Jo de lletra no en sé massa,
ni tampoc no en sé demés.
Si jo perd s’eima amb sa tassa
vós la perdeu p’es cellers.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Tasses
Poble
Inca
Núm de glosa
427
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un abre que té cent branques;
cada branca, cent brancons;
a cada brancó, cent nius;
i dins cada niu, cent ous.
¿Quants d’ous hi ha?
Cent milions.
-A sa plaça fan ballades; mumare, deixau-m’hi anar.
-No hi vagis, Catalineta, que ton pare prest vendrà.-
Quan va esser un quart enfora, son pare ja va arribar:
-¿On és Na Catalineta? –A sa plaça a ballar.-
Son pare agafa les cordes i un garrot en cada mà:
la primera garrotada, mig morta la va deixar;
sa segona garrotada, ben morta la va deixar;
Es dia del seu enterro, son pare varen penjar.
I sa mare, dins sa cuina, qui s’esclata de plorar.
Que rebenti i que s’esclati! no la hi ’gués deixada anar!
Si jo sabia a quina hora,
mon bé, haguésseu de venir,
vos sortiria a camí
amb guiterra i violí,
amb guiterró i mandola.
Tradicionari de Mallorca
