Qui de mi se riu una unça,
jo d’ell me ric un quintar;
i, per por de trabucar,
camín de pla i de punta.
Diràs an es coremer
que enguany no em veurà sa cara
cap capellà ni cap frare,
perque no em confessaré,
perque no tenc de mester
que un homo esteranger
sapi es meus mals de sa casa.
Voldria que ses guerreres,
s’hora que estaran millor,
tenguessen en es canyó
vint-i-quatre sangoneres.