Va molt cara s’endiana,
ja no en porem comprar pus;
mos llevarem es cambuix,
’nirem a la ciutadana.
Ja sé que tu diràs sempre
que estàs més rica que jo,
però no m’espanta això;
si un mencaba, s’altre augmentaba.
Es vespre me n’he d’anar
perque un altra feina em toca,
que tenc posada una lloca
i l’hauré d’anar a llevar.