Tenc un lloro mut i el tenc de matar;
se menja sa fruita del pobre hortolà.
El pobre hortolà dins la col va nèixer:
la col s’acopà, ¿com ’via de créixer?
Com prou les ha festejades,
queda burlat un fadrí,
perque elles donen es sí
que, en entrendre-ho en llatí,
vol dir "no" dos mil vegades.
-Sainat de totes ses venes,
per amor, lo meu cor està.
-Vaja, Miquel, ¿com te va?
¿Quin dia m’has de contar,
si foren buides o plenes?
-Ses sis nous que em vares dar,
jo encara no els he encetades,
i les tenc tan reguardades
com si em fossen regalades
quantes dobles coronades
en tota Mallorca hi ha!